De Barcelona a Milà. Jutges austriacistes hispànics al Senat de Milà durant el regnat de Carles VI, 1706-1740. (Catalan)

The dominion of Charles III, the Archduke (since 1711, Charles VI), over the states of Italy did not initially mean any change in the system of government established by the Spanish Austrias. In Milan, they corresponded to foreign magistrates, of royal appointment, three seats in the Senate (out of a total of fifteen) and two to Ordinary and Extraordinary Magistrates. The Senate of Milan was the highest body of justice and government in the state. His appointments came from Barcelona and, since 1713, from Vienna. According to the agreements reached at the General Court of Barcelona in 1705, there was a significant presence of Catalan jurists, which broke with the monopoly that the Castilian judges had had for two centuries. The article describes their trajectories and their role in the Senate, as people outside the country, and therefore supposedly without prior interests, but also as representatives and guarantors of royal authority. [ABSTRACT FROM AUTHOR]

El dominio de Carlos III, el Archiduque (desde 1711, Carlos VI), sobre los estados de Italia no supuso de entrada ningún cambio en el sistema de gobierno establecido por los Austrias hispánicos. En Milán, correspondían a los magistrados forasteros, de designación real, tres plazas en el Senado (sobre un total de quince) y dos en los Magistrados Ordinario y Extraordinario. El Senado de Milán era el máximo órgano de justicia y gobierno del Estado. Sus nombramientos provinieron de Barcelona y, desde 1713, de Viena. Conforme a los acuerdos tomados en la Corte General de Barcelona de 1705, se produjo una importante presencia de juristas catalanes, lo que rompía con el monopolio que durante dos siglos habían tenido los togados castellanos. El artículo describe sus trayectorias y su papel en el Senado, como personas externas al país, y, por tanto, supuestamente sin intereses previos, pero también como representantes y garantes de la autoridad real. [ABSTRACT FROM AUTHOR]

El domini de Carles III, l'Arxiduc (des de 1711, Carles VI), sobre els estats d'Itàlia no va suposar d'entrada cap canvi en el sistema de govern establert pels Àustries hispànics. A Milà, corresponien als magistrats forasters, de designació reial, tres places al Senat (sobre un total de quinze) i dues als Magistrats Ordinari i Extraordinari. El Senat de Milà era el màxim òrgan de justícia i govern de l'Estat. Els nomenaments van provenir de Barcelona i, des de 1713, de Viena. De conformitat amb els acords presos a la Cort General de Barcelona de 1705, es va produir una important presència de juristes catalans, cosa que trencava amb el monopoli que durant dos segles n'havien tingut els togats castellans. L'article en descriu les trajectòries i el seu paper al Senat, com a persones externes al país, i, doncs, suposadament sense interessos previs, però també com a representants i garants de l'autoritat reial. [ABSTRACT FROM AUTHOR]

Copyright of Manuscrits: Revista d'Historia Moderna is the property of Universitat Autonoma de Barcelona and its content may not be copied or emailed to multiple sites or posted to a listserv without the copyright holder's express written permission. However, users may print, download, or email articles for individual use. This abstract may be abridged. No warranty is given about the accuracy of the copy. Users should refer to the original published version of the material for the full abstract. (Copyright applies to all Abstracts.)