Jordi Pere Cerdà i el record de la societat cerdana del segle XIX
In: Presses universitaires de PerpignanOpenAIRE
Online
E-Book
- 117-129
Zugriff:
A Passos estrets per terres altes, J. P. Cerdà creà uns herois inspirats per personatges reals dels s. XVIII o XIX. Un d’ells és la figura mitificada d’un notable cerdà del s. XIX. El seu nom " Quervígol " evoca Quers i Vigo, família influent oriünda d’aquest veïnat de la vall de Querol. Quins són els lligams entre Quervígol i els Vigo de l’oligarquia pagesa que acumularen funcions polítiques locals i comarcals, abans i després de 1789 ? Quervígol pertany a l’oligarquia comarcal. Té avantpassats partidaris dels cadells, al s. XVII, i lligats al bàndol dels Foix des del s. XIV. Militar de carrera, liberal, home de cultura, participà a les guerres napoleòniques en nom de la Gran Revolució. És veguer d’Andorra per tradició multisecular. Evoca les lluites dels bandolers nyerros i cadells del s. XVII. Si cap Vigo no fou veguer per herència familiar ni militar, B. Vigo (1836-1886), batlle de Sallagosa i conseller del districte de Prada, fou designat veguer de França a Andorra el 1882 per a resoldre una crisi política i al s. XX, J. Vigo, de Sallagosa, era veterinari i oficial, apreciat de J. P. Cerdà per la seva ajuda a la Resistència. D’altra banda, els Corretger de la novel·la, per a muntar una fàbrica a Sallagosa, aprenen l’organització industrial a Lió. De fet, molts cerdans del s. XIX intentaren d’enriquir-se amb el negoci i la indústria, emigrant a Barcelona, Tolosa, Bordeus, Marsella o Lió, com uns fills d’A. Vigo (1803-1861) que provaren de fer fortuna. a Lió. L’autor s’inspira,doncs, en personatges i fets més o menys llunyans, ja mitificats per la tradició oral que recollí de jovenet. Ho confirma el tema de la casa pagesa rica amb els Quervígol, grans propietaris de la vall de Querol, com els Vigo dels quals li parlava la seva àvia, meravellada. J. P. Cerdà, amb una imaginació subtil i la poesia de la llengua materna, restitueix una societat i una època, inspirant-se a la vegada de la tradició oral cerdana i dels coneixements històrics que adquirí.
Dans son roman Passos estrets per terres altes, Jordi Pere Cerdà crée des héros inspirés de personnages réels des XVIIIe et XIXe siècles. L’un d’eux est la figure mythifiée d’un notable cerdan du XIXe s. Son nom Quervígol évoque Quers et Vigo, famille influente originaire de ce hameau de la vallée de Querol. Quels liens y a-t-il entre Quervígol et les Vigo de l’oligarchie paysanne qui accumulèrent les fonction politiques locales et cantonales, avant et après 1789 ? Quervígol appartient à l’oligarchie cantonale. Il compte dans ses ancêtres des partisans des cadells au XVIIe s., alliés aux Foix depuis le XIVe siècle Militaire de carrière, libéral, homme de culture, il a participé aux guerres napoléoniennes au nom de la Grande Révolution. Il est viguier d’Andorre par succession familiale. Il parle des affrontements entre Nyerrose’i Cadells du XVIIe s. Si aucun Vigo n’a été viguier par héritage familial ni militaire, un B. Vigo (1936-1886), maire de Saillagouse et conseiller du district de Prades, fut viguier de France en Andorre en 1882, pour résoudre une crise politique, et au XXe s., un autre Vigo de Saillagouse, était vétérinaire et officier ; Cerdà l’appréciait en raison de l’aide qu’il apporta à la Résistance. D’autre part, les Corretger du roman, dans le but de monter une fabrique à Saillagouse, vont apprendre l’organisation industrielle à Lyon. De fait, de nombreux Cerdans du XIXe s. essayèrent de s’enrichir dans le commerce et l’industrie, émigrant à Barcelona, Toulouse, Bordeaux, Marseille ou Lyon ; ainsi par exemple des fils d’A. Vigo (1803-1861) qui tentèrent fortune à Lyon. L’auteur s’inspire donc de personnages et de faits plus ou moins lointains, déjà mythifiés par la tradition orale qu’il avait recueillie dans son enfance. A cette tradition appartient le thème de la maison paysanne riche, représentée par les Quervígol, grands propriétaires de la vallée de Querol, et les Vigo dont sa grand-mère lui parlait avec émerveillement. Jordi Pere Cerdà, avec une imagination subtile et la poésie de la langue maternelle, restitue une société et une époque, en s’inspirant à fois de la tradition orale cerdane et des connaissances historiques acquises par ailleurs.
Dins Passos estrets per terres altes, Jordi Pere Cerdà creèt eròis inspirats per personatges reals dels sègles XVIII o XIX, un d’eles es la figura mitificada d’un notable cerdan del sègle XIX. Son nom "Quervígol" evòca Quers e Vigo, familha influenta originària d’aqueste vesinat de la val de Queròl. Quins son los ligams entre Quervígol e los Vigo de l’oligarquia paisana, los quals acumulèron foncions politicas localas e comarcalas, abans e aprèp de 1789 ? Quervígol aperteniá a l’oligarquia comarcala. A d’aujòls partisants dels cadells, al sègle XVII, e ligats al partit dels Fois dempuèi lo sègle XIV. Militar de carrièra, liberal, òme de cultura, participèt a las guèrras napoleonencas au nom de la Granda Revolucion. Es viguièr d’Andòrra per tradicion multiseculara. Evòca las luchas dels bandits nyerros e cadells del sègle XVII. Si cap Vigo foguèt viguièr per eretatge familial, ni militar, B. Vigo (1836-1886), cònsol de Sallagosa e conselhièr de la circonscripcion de Prada, foguèt nomenat viguièr de França a Andòrra en 1882 per resòldre una crisi politica, e al sègle XX, J. Vigo, de Sallagosa, veterinari e oficial apreciat de Jordi Pere Cerdà per son ajuda on la Resisténcia. De mai, los Corretger del roman, per bastir una fabrica a Salhagosa, aprenon l’organizacion industriala a Lion. De fach, fòrça cerdans del sègle XIX ensajèron d’enriquir-se ambe los afars e l’industria, en emigrant a Barcelona, Tolosa, Bordèu, Marselha o Lion, coma uns filhs d’A. Vigo (1803-1861), los quals temptèron de far fortuna a Lion. L’autor s’inspira doncas de personatges e fachs mai o mens reculats, dejà mitificats per la tradicion orala que reculhiguèt de jove, O confirma lo subjècte de l’ostal paisan ric ambe los Quervígol, grands proprietaris de la val de Querol, coma los Vigo, de Is quals li parlava sa mairegrand, meravilhada. Jordi Pere Cerdà, ambe una imaginacion subtila e la poesia de la lenga mairala, restituís una societat e una epòca, en s’inspirant a l’encòp de la tradicion orala cerdana e de la coneissença istorica qu’aqueriguèt.
Titel: |
Jordi Pere Cerdà i el record de la societat cerdana del segle XIX
|
---|---|
Autor/in / Beteiligte Person: | Balent, Andreu |
Link: | |
Quelle: | Presses universitaires de PerpignanOpenAIRE |
Veröffentlichung: | Publicacions de l’Abadia de Montserrat. |
Medientyp: | E-Book |
Umfang: | 117-129 |
ISBN: | 978-2-914518-44-4 (print) ; 978-2-35412-435-9 (print) |
Schlagwort: |
|
Sonstiges: |
|